DESDE LO ALTO / Carlos Martínez-Peñalver Mas
"Desde lo alto del monte puedo imaginar el olor del primer café, las máquinas de oficina arrancando del sueño, la furia del tráfico inclemente y un sinfín de elementos más que integran esta coreografía que pone en marcha la ciudad.
A la contemplación de este baile solo asisten los huéspedes del monte, aquellos que se resisten a ser engullidos por el movimiento urbano, los que, cada mañana, tienen el privilegio de contemplar la belleza de la ciudad. Una belleza transmutada en imagen que se deja ver pero, como un espejismo, se desvanece antes de ser tocada."
RESONS DUNHA AGRESIÓN / Nico Martínez Millán
"Busco el mar y me encuentro las aguas que se cuelan por los espigones.
Sentado en un banco de la Rambla de Mar lloro y espero escuchar la fuerza del Atlántico batiendo en la Costa da Vela."
ESPAIS DE MEMÒRIA / Jordi Fariñas
"Tant de bo que ells, els morts al Camp de la Bota, ens fessin pagar el pecat imperdonable del nostre oblit. Perquè ells continuen allà; els seus cossos mai no van ser retirats, continuen amuntegats allà mateix, un sobre l'altre, en una pila immensa que ningú no veu, però que hi és. La pudor que es vol amagar no és la de la depuradora sobre la qual s'aixequen les construccions i els espais del Fòrum. La pudor és la dels cossos putrefactes dels morts que es neguen a marxar. Potser un dia, a trenc d'alba, a l'hora dels ajusticiaments, els espectres dels executats despertin per passar comptes a la ciutat que es va atrevir a negar-los, a ells i al deute que amb ells tenia contret i que mai no els podrà pagar. Els visitants del Fòrum no saben que caminen entre fantasmes que els odien, perquè odien –amb raó– el descuit a què se'ls condemna."
Manuel Delgado (Fragment de "Llocs d'oblit". Text per a l'exposició "El camp de la Bota", de Francesc Abad, 2004)